El Jaime torna a somriure: una història de superació en temps de COVID-19

El Jaime torna a somriure: una història de superació en temps de COVID-19

El Jaime no tenia esperances de trobar feina després del seu pas per un centre penitenciari; no obstant això, amb motivació, constància i el suport incondicional de l’entitat Incorpora Fundació La Merced Migraciones Elche, ha aconseguit inserir-se laboralment i social, i avui veu la vida amb uns nous ulls plens d’il·lusió.

La primera vegada que el Jaime va venir a les nostres oficines de Fundació La Merced Migraciones Elche ho va fer amb semblant seriós i introvertit. Estava cansat de donar tombs sense trobar el camí que l’ajudés i, per això, la seva mirada desprenia pessimisme. Afortunadament, comptava amb el suport de la Lídia, la seva parella, que el va acompanyar a la visita i que era optimisme pur, malgrat estar passant també per circumstàncies molt difícils. Ella ja ens coneixia perquè feia algun temps també havia passat pel programa Reincorpora i havia fet un curs del nostre Punt de Formació Incorpora. La seva experiència va ser molt positiva i, per això, no va dubtar ni un moment a continuar animant al Jaime perquè entrés al programa.

Des del Centre d’Inserció Social (CIS) d’Alacant Miguel Hernández havien proposat al Jaime per a participar en el programa Reincorpora i, encara que s’havia prestat a rebre més informació, va venir sense cap esperança que el poguéssim ajudar. Anteriorment, havia acudit a molts llocs i parlat amb molts professionals que no havien pogut resoldre la seva situació. A més, estava inscrit en diversos portals d’ocupació que li enviaven ofertes a dojo, però pràcticament cap s’adequava al seu perfil i, de les poques que sí que ho feien, ni tan sols en rebia resposta.

El Jaime havia entrat a la presó amb només 20 anys, encara que abans ja havia passat per diversos centres de menors. La temptació d’aconseguir diners fàcilment, juntament amb la sensació d’invencibilitat de la joventut i la falta de preveure les conseqüències, el van conduir a entrar per primera vegada en un centre penitenciari. Encara que aquesta primera estada no va ser gaire llarga, va ser suficient perquè aprengués de l’experiència aliena a ser un delinqüent més efectiu i, així, va anar cometent delictes fins que les causes acumulades el van mantenir 29 anys seguits a la presó.

Un itinerari sociolaboral personalitzat, el primer pas en el programa Reincorpora

Després de ser-li concedit el tercer grau, el Jaime va poder accedir, finalment, al CIS (Centre d’Inserció Social), per a complir en règim obert la part final de la seva condemna. Feia poc menys d’un any que estava en règim de semillibertat quan va acudir a la nostra oficina de la fundació. Evidentment, tants anys de presó deambulant per diferents centres penitenciaris del país havien deixat una profunda cicatriu al seu interior, de manera que l’adaptació a l’entorn li estava passant factura.

Davant aquesta perspectiva, vam pensar que el que més el podria ajudar en les seves circumstàncies era un curs en un dels Punts de Formació Incorpora. D’aquesta manera, podria reprendre habilitats socials amb els seus companys i, a més, estar sota el seguiment de la coach de la nostra entitat, la qual cosa, juntament amb les pràctiques en empresa en un entorn controlat, es perfilaven com la millor manera d’intervenció en el seu cas. No obstant això, vam xocar amb la urgència del Jaime per treballar i la desconfiança en la formació, perquè anteriorment havia fet diversos cursos dins la presó que, de moment, no li havien facilitat l’accés al mercat laboral. Així que, davant aquesta negativa, i adaptant-nos a les seves preferències, vam iniciar un itinerari personalitzat d’inserció sociolaboral més enfocat a buscar l’ocupabilitat al més aviat possible.

Orientació social i laboral, una carrera de fons per aconseguir la meta

Cal dir que, malgrat la desconfiança inicial del Jaime, sempre va ser molt complidor amb les tasques encomanades. No obstant això, va haver-n’hi una que li costava especialment, i va ser la primera que li vam assignar: somriure més. “És difícil que confiïn en tu en una entrevista de treball si vas amb aquesta cara tan seriosa, com enfadat”, li vam dir. “És que no tinc motius per somriure”, va respondre ell. La nostra resposta va ser clara i va fer reflexionar al Jaime: “Sí que en tens, mira la Lídia, t’ajuda i et dona suport sempre, ella no es mereix que li somriguis?”. Abaixant la mirada va respondre: “Sí, ella s’ho mereix tot”. Per primera vegada la cuirassa carcerària començava a flaquejar.

A partir d’aleshores no vam deixar de treballar en el seu itinerari: sessions a l’oficina, seguiments telefònics, treball d’eines prelaborals, millorar competències tecnològiques, recerca activa d’ocupació, derivacions a ofertes... La confiança del Jaime en nosaltres va créixer, però el desencantament per no aconseguir ocupació a curt termini feia que la visió pessimista no l’abandonés.

En un moment donat vam decidir canviar l’estratègia i, ja que en algun moment havia comentat el seu interès a crear una petita empresa de neteja en la qual treballessin ell i la seva parella, el vam derivar al Punt d’Autoocupació Incorpora que gestiona Fundació Nova Feina Alacant. El treball que van dur a terme allà va semblar retornar-li certa esperança, i va començar a fer els tràmits que li van dir. A més, comptava amb la inversió inicial, perquè com que havia treballat a la presó, podia demanar la capitalització de la prestació per desocupació i posar-se en marxa com més aviat millor. Tanmateix, per a això havia d’esperar que li concedissin la llibertat condicional, així que tocava esperar a la pròxima revisió de grau.

L’oportunitat laboral del Jaime en temps de COVID-19

Mentre estàvem immersos valorant les diferents opcions del Jaime, va arribar l’estat d’alarma i l’alternativa de l’autoocupació va quedar posposada indefinidament. Així, i enmig de la crisi provocada per la COVID-19, vam continuar amb la recerca activa d’ocupació, amb perspectiva descoratjadora, però sense perdre l’esperança.

Un dia va arribar una oferta compartida per una entitat del grup, igual que n’havien arribat d’altres abans. En aquest cas era per a una feina com a peó de triatge a l’empresa Reciclajes y Compostajes Piedra Negra, i vam derivar el Jaime com també havíem fet altres vegades. Malgrat que hi havia molt en contra seva (era lluny d’on ell vivia, els horaris eren nocturns i rotatius, i les condicions de treball eren dures), tot se li feia petit al Jaime davant la possibilitat de, per fi, tenir una feina.

Al cap de pocs dies el van cridar per a una entrevista presencial. Vam preparar l’entrevista amb ell com ja havíem fet altres vegades i el vam ajudar a vèncer les seves inseguretats. Com que estava amb control telemàtic, vam avisar el CIS i, com sempre, ho van gestionar tot.

Finalment, van trucar al Jaime perquè s’incorporés a la plantilla. Quina alegria! Ara el repte per a ell era adaptar-se a la nova feina, als horaris nocturns, als desplaçaments llargs fins al lloc de treball. Vam reactivar l’ajuda a l’itinerari del programa Reincorpora que rebia el Jaime, ja que s’havia congelat quan es va decretar l’estat d’alarma. Aquesta ajuda ha estat fonamental per poder afrontar la despesa de desplaçament durant el primer mes —fins que va cobrar el seu primer sou—, ja que d’una altra manera hauria estat molt difícil acceptar la feina.

Veure oportunitats on altres hi veuen dificultats

El Jaime és feliç, feliç com no ho havia estat en anys. Està agraït (i nosaltres amb ell) a aquesta empresa que va saber veure en ell les seves possibilitats i va deixar de veure, per un moment, les seves dificultats. A més, podem dir que hi ha força probabilitats que li ofereixin un contracte indefinit si porta bé aquest primer contracte temporal. Per sort, no és una empresa que opti per la rotació de treballadors, sinó que advoca per una plantilla fixa que funcioni. Aquesta perspectiva li aporta al Jaime la il·lusió per l’estabilitat i que, per tant, pugui somiar amb projectes de futur.

L’autoocupació continua sent el pla B per al Jaime. No obstant això, i després de veure que el seu cos s’adaptava sense problema als horaris, a la feina i a sentir-se acollit pels companys, confessa: “Faré tot el possible per jubilar-me aquí”. A més, té la intenció de llogar una casa a la qual poder dir pròpia, i formar una llar al costat de la seva parella, ja que de moment està acollit a casa de la seva mare.

Molt més que una ocupació

Des de Fundació La Merced Migraciones Elche hem volgut compartir aquesta història perquè per a nosaltres queda clar que una ocupació és molt més que simplement un sou per pagar factures i comprar menjar. Una ocupació és autoestima, sentir-se útil i valorat, és una reconciliació amb la societat que permet una reincorporació real. Mai vam dir al Jaime que fos fàcil, però sempre li vam transmetre que era possible. Queda molt per caminar, però almenys la seva mirada ja no es dirigeix a les seves mans buides sinó a un horitzó ple de possibilitats.

El Jaime segueix a l’espera d’obtenir la llibertat definitiva. No obstant això, creiem que ja està assaborint la llibertat, que no és simplement estar al carrer, sinó tenir l’opció i la capacitat de decidir i, sobretot, de construir alguna cosa, possibilitats que li ha aportat la seva nova feina.

Gràcies, Jaime, per tot el que hem compartit, que ens ha fet créixer i aprendre de tu. Continuarem donant-te suport sempre que ens necessitis. Simplement recorda somriure, perquè t’ho mereixes.

Alejandro Ruiz Alonso,

tècnic Reincorpora de la Fundació La Merced Migraciones

Compartir:

linkedin