La inserció de la Raquel en temps de COVID-19: “La vida em continua oferint oportunitats impossibles de rebutjar”

La inserció de la Raquel en temps de COVID-19: “La vida em continua oferint oportunitats impossibles de rebutjar”

La Raquel amb l'equip de protecció individual que utilitza per treballar a la Residència 3ª Edad Doña Juana, a Palència

La Raquel ens explica com, amb l'acompanyament de COCEMFE Castella i Lleó, ha aconseguit la inserció laboral en temps de coronavirus. Una situació excepcional que, paradoxalment, li ha donat l'oportunitat de treballar en allò que més li agrada, ajudant a més a un dels col·lectius de més risc enfront de la pandèmia, les persones grans.

Ens explica que va conèixer el programa Incorpora a través del Centre Base —centre on es presten serveis d'informació, orientació, valoració i reconeixement del grau de minusvalidesa— al qual hi acudia. “Quan al Centre Base et valoren la discapacitat, hi ha un tècnic d'orientació laboral que t'assessora i et proporciona un llistat amb les empreses i associacions per a persones amb discapacitat. Va ser així com vaig tenir el meu primer contacte amb COCEMFE Castella i Lleó”, recorda.

Abans de formar part de la iniciativa laboral de ”la Caixa ”, la Raquel havia tingut diferents feines que no li havien donat l'estabilitat i autonomia que necessitava. “Alhora que aprenia a viure amb la seva malaltia, va haver d'incorporar-se al mercat laboral”, expliquen des de l'entitat del Grup Incorpora Castella i Lleó, i afegeixen: “Havia alternat treballs de dependenta, neteja i operària de fàbriques, però, sobretot, la seva experiència es va anar forjant en l'ajuda als altres, en l'ajuda a persones en situació de dependència, persones majors, hospitalitzades…”, resumeixen des de COCEMFE, entitat especialitzada en ocupació de persones amb discapacitat física i/o orgànica.

L'oportunitat laboral de la Raquel.

“De sobte, en aquestes últimes setmanes, quan la vida ens ha fet un gir a tots, on ens hem vist obligats a viure tancats i el món sembla haver-se paralitzat, sorgeixen també oportunitats…”, expliquen il·lusionats des de COCEMFE. I és que just enmig de la crisi sanitària ha estat quan la Raquel ha pogut fer realitat el seu objectiu laboral, treballar en una residència de persones grans, “fent el que més li agrada i que, a més, és el que millor saber fer”, puntualitzen els professionals Incorpora que l'han acompanyat.

No obstant això, la usuària Incorpora explica que no és la seva primera experiència amb aquest col·lectiu vulnerable: “Abans de començar el confinament jo estava atenent tres persones de manera particular a les seves cases, i, quan es van prendre les mesures d'alarma, el meu treball com a cuidadora es va reduir a l'atenció d'una sola persona. Va ser just en aquest moment quan em van trucar del Servei Públic d'Ocupació de Castella i Lleó per aquesta oferta com a cuidadora en una residència”.

En aquell moment, la Raquel tenia l'experiència, les ganes i l'oferta laboral, però necessitava suport en el maneig de les noves tecnologies per gestionar la seva candidatura: “Com que no me’n surto amb les tecnologies, vaig haver de trucar a la Belén de COCEMFE perquè enviés un correu amb el meu currículum a la residència i, tot just l'endemà vaig començar a treballar!”, comenta emocionada.

“Malgrat que la Raquel cobra una pensió per incapacitat, necessitava obtenir més ingressos per poder viure. Viure senzillament, sense luxes ni capritxos, només viure de manera autònoma i poder cobrir les seves necessitats bàsiques”, expliquen des de l'entitat Incorpora, i afegeixen: “La història de la Raquel és la de moltes persones amb discapacitat amb les quals treballem diàriament”.

Un treball privilegiat

Durant aquestes setmanes de confinament la necessitat de personal en sectors essencials està donant visibilitat a oficis que, segons paraules de la Raquel, estan infravalorats. “En els temps que vivim encara està infravalorat el treball d'atenció a persones dependents, tot i que davant la crisi del coronavirus espero que canviï el valor que té el cuidador”, comenta esperançada. Des de COCEMFE també ho valoren així: “Sabem també que aquest és un sector molt poc reconegut i la Raquel n’és bona mostra; en moltes ocasions ha treballat de forma molt precària: sense contracte, jornades interminables, cobrant molt pocs diners i sempre amb molt poca estabilitat…”.

Malgrat aquesta reivindicació, la treballadora explica que es considera una privilegiada per aquesta oportunitat laboral: “Poder treballar en el que t'agrada, i sobretot ara en aquesta situació tan kafkiana que estem obligats a viure, no deixa de ser això, un privilegi”, valora orgullosa, i afegeix: “Així i tot, per a mi no hi ha res tan gratificant com treballar en l'atenció i cura de les persones més necessitades, deixant de costat el valor que se li doni, perquè, si tu valores el que fas en el teu treball, sempre hi haurà almenys una persona que t'ho agraeixi i, simplement per això, ja val la pena”.

Jornades plenes d'esforç i satisfacció

En l'actualitat, la Raquel realitza el torn de nit en la Residència 3ª Edad Doña Juana de Palència: “La veritat és que ho agraeixo, sempre ho he portat bé, tant en cases particulars com a l'hospital, quan anava a cuidar a alguna persona”. A més, afegeix que, juntament amb la seva companya, que li ha facilitat molt la inserció laboral i l'adaptació les primeres setmanes, la seva jornada és “molt gratificant”.

“Quan acabo cada nit físicament em dolen fins a les pestanyes, en part també per la patologia que pateixo”, argumenta, i conclou: “No obstant això, anímicament em sento tan recompensada, i, sobretot, afortunada perquè malgrat tot, la vida em continua oferint oportunitats impossibles de rebutjar”.

Compartir:

linkedin