“Dono eines perquè les persones puguin trobar feina, però són elles les que fan el camí”

“Dono eines perquè les persones puguin trobar feina, però són elles les que fan el camí”

Mon, coordinador del Punt de Formació Incorpora (PFI) de Fundació Acollida i Esperança, sempre recorda als usuaris Incorpora que ell només és un facilitador, i que són ells els que ho han aconseguit.

Avui coneixem més de prop el Mon Vaquero, coordinador del Punt de Formació Incorpora que gestiona la Fundació Acollida i Esperança al Baix Empordà. Amb ell, parlem sobre com es dissenyen les accions formatives i la importància que tenen les competències transversals en la formació dels seus participants.

El Mon porta treballant com a coordinador del Punt de Formació Incorpora de Fundació Acollida i Esperança més de dos anys. Allà, atenen tota mena de persones que es troben en risc o situació d’exclusió social per facilitar-los l’accés a l’ocupació com a eina d’inserció social i autonomia econòmica. “Els col·lectius amb què treballem són molt diversos: persones que fa temps que no troben feina perquè no tenen una ocupació o ofici qualificat, persones majors de 45 anys, immigrants sense formació, etc.”, puntualitza el coordinador.

Per dissenyar les accions formatives, el Mon es fa ressò de les necessitats del mercat laboral i, sobre la base d’això, estableix les temàtiques dels diferents cursos específics que més possibilitats tenen d’aconseguir la inserció dels seus participants. “Detecto les necessitats formatives i programo cursos on, a més, imparteixo el bloc de competències transversals”, aclareix.

La formació serveix com a base per a la inserció laboral dels seus participants, perquè a més de formar-los per a un ofici o feina en particular, se’ls dota dels coneixements necessaris per saber moure’s amb fluïdesa en el mercat laboral. “Primer, se’ls forma per a un sector (carnisseria, peixateria, atenció al client…) que pugui tenir sortida professional durant unes 300 hores i, després, els busquem pràctiques no laborals perquè, a més de poder aplicar allò que han après, els empresaris puguin conèixer com treballen i facilitar, així, la seva contractació”, resumeix el Mon.

El dia a dia del Mon com a tècnic de formació Incorpora

Quan preguntem al tècnic de Fundació Acollida i Esperança sobre la seva rutina laboral, contesta que va en funció de l’època de l’any i de les accions que s’emprenen en cadascuna d’elles. Així, comenta: “Normalment, a mitjans d’any, el treball principal és la gestió de les pràctiques i les posteriors insercions laborals dels i de les alumnes”. En canvi, després de l’estiu, per exemple, és el moment en què el Mon comença a veure les diferents necessitats formatives i de perfils de les diferents administracions locals amb les quals treballa l’entitat Incorpora, principalment, el Consell Comarcal i els ajuntaments dels municipis de la zona.

Una mica més endavant, el Mon dissenya les formacions que es duran a terme l’any següent, “normalment tres o quatre”, i busca els professionals que impartiran les classes en cada cas. “Finalment, amb l’ajuda de les entitats implicades, es busquen els participants que realitzaran el curs”, conclou.

Encara que el dia a dia del Mon està ple de satisfaccions, confessa que el que més l’omple de la seva feina és ajudar les persones en risc d’exclusió social a trobar un lloc de treball. “Sempre els recordo que jo no els donaré la feina, que això, en tot cas, ho hauran d’aconseguir ells”, argumenta el tècnic i formador, i continua: “Dono eines perquè les persones en situació d’exclusió social puguin trobar feina, però són elles les que fan el camí. Sempre els deixo clar que el mèrit és només seu”.

Per finalitzar, el Mon vol destacar les qualitats que creu que són més importants en la relació amb empreses i usuaris: “miro que sigui cordial i empàtica sempre (…) Jo faig de pont perquè ambdues parts s’entenguin i per a la satisfacció laboral mútua, per això, la dinàmica és facilitar la relació al màxim possible i eliminar els possibles problemes”.

Competències transversals, competències necessàries

Com ja hem comentat, a més de gestionar tot el tema de la selecció de temàtiques per als cursos i fer el seguiment dels alumnes durant la seva etapa de pràctiques no laborals, el Mon imparteix el bloc de competències transversals als alumnes del Punt de Formació Incorpora. “Aquesta part de la formació té una durada de 80 hores durant les quals els ensenyo habilitats com la comunicació, assertivitat, empatia, treball en equip, com fer una bona cerca laboral, la preparació per a l’entrevista de treball…”. Així mateix, afegeix que també es treballen temes relacionats amb la intel·ligència emocional com l’autoestima, l’autoconfiança, la motivació, la tolerància a la frustració o l’autocontrol, entre altres.

“Un dia sencer el dedico a l’expressió oral i escrita”, comenta el Mon, i explica que, per no haver de recórrer a la típica fórmula de fer un dictat, ha optat per crear una manera divertida i amena de treballar aquest aspecte. Així, proposa als seus alumnes explicar una recepta mentre escriuen els ingredients a la pissarra. “Finalment, hi ha una votació on es valora l’originalitat dels ingredients, l’expressió oral i corporal de la persona… Els alumnes trien la que consideren millor i se li proposa al guanyador, sense cap mena d’obligació, que ens la prepari per a l’últim dia de classe, tot i que també es convida a fer-ho a la resta si volen”, explica el Mon, i puntualitza: “Ens ho passem molt bé i aprenem receptes de mig món, totes elles delicioses!”.

El formador també explica que una altra jornada del curs és impartida per Josep Ensenyat, tècnic del Punt d’Autoocupació Incorpora de Girona, gestionat per la Fundació Gentis, que ve a fer una xerrada sobre autoocupació per si algun alumne hi estigués interessat.

“L’últim dia dedicat a les competències transversals fem l’examen i, la majoria de vegades, un piscolabis de final de bloc en el qual hi participem tots. Després d’aquest bloc, es passa al bloc tècnic que sol durar entre 80 i 100 hores i, finalment, es realitzen les pràctiques no laborals en empreses del sector específic.

Els casos d’èxit darrere del treball conjunt

Encara que són molts els casos d’èxit en els quals el Mon ha col·laborat des del seu paper com a formador i coordinador d’accions formatives, vol destacar-ne alguns que han suposat veritables reptes per a les persones implicades, però també per a ell.

D’una banda, recorda la història d’una dona de 52 anys, aturada de llarga durada i amb poca confiança en les seves possibilitats. Encara que la usuària tenia certa aversió al peix i, per tant, mai hagués imaginat dedicar-se al sector de la peixateria, el Mon la va convèncer per formar-s’hi. “Va acabar el curs satisfactòriament i va ser la primera alumna a trobar feina malgrat que abans li feia fàstic el peix, no aguantava la seva olor i ni tan sols el menjava…”, recorda el Mon sorprès. La usuària té una feina fixa des del primer dia en una empresa de peixateries de renom al Baix Empordà, on encara treballa actualment.

Un altre dels esperançadors relats que el tècnic recorda amb més afecte és el d’una jove usuària que acabava d’enviduar i que tenia dos nens petits. “Vaig haver de convèncer-la perquè fes un curs de carnisseria. El meu propòsit era que passés el dol fora de les quatre parets de casa seva, i el passés en contacte amb altres persones”. Com en el primer cas, aquest també va tenir un final feliç: “Des que va acabar la formació, treballa amb un contracte fix en una important cadena de carnisseries de la comarca. Òbviament, porta el dol molt millor i, encara que també m’està molt agraïda, sempre li recordo que el pas el va donar ella”.

Per finalitzar, el Mon reflexiona sobre allò que aporta el programa Incorpora a la societat: “El programa dona la possibilitat de canviar la vida de les persones que hi participen. Una formació i una feina canvien molt l’autoestima de les persones, els dona independència personal, humor, i els canvia la forma en què miren cap al futur, a més de donar-los la seguretat que poden aconseguir allò que volen només amb una petita empenta”.

Compartir:

linkedin